Fa dies que creix i creix, i sembla que de moment no se'l mengen els pardals, llimacs, pulgons i demés alimanyes menjadores de triumfos del balcó. És un pebrot, de moment verd (com que no tinc ni idea, no sé si es tornarà roig amb el temps o si es quedarà així), no sé si pararà de créixer o l'he de tallar quan tinga fam, si es passarà si no el talle a temps, si me'l puc menjar o no és recomanable... Tot son incògnites. De moment li parle, li faig massatjos i el mime per a que es faça gran i siga, en el futur, un pebrot de profit.
I pròximament les tomaques invadiran el meu balconet... Quina amanida m'espera! :D
I un pebrot "pa" tu!
ResponEliminaQuan arribaran les cebes? I els cogombres alemanys? Jo no arriscaria massa, que la infalible (ejem) OMS clavarà els ulls al teu balcó...
Fins demà, vitaminat!
No tornaré a publicar res sobre el meu balconet... No siga que posen el focus de la E Coli aquí... El cogombre va parar de crèixer i es va començar a tornar negret (igual si l'haguera deixat s'hauria tornat roig), així que l'he tallat ja... Però no l'he provat, em dóna un poc de por...
ResponElimina